Conèixer les causes de les patologies psíquiques que pateixen molts infants permet dissoldre els símptomes i resoldre les patologies, aspectes que possibiliten un millor desenvolupament psíquic, cognitiu, intel·lectual i social dels fills. A més, aquestes qüestions permetran fer un replantejament i millor formulació dels drets de la infància que recull La Convenció sobre els Drets del Nen que defensen diverses institucions i ONGs.

El tractament psicoanalític de les psicosis infantils com l'autisme i la bipolaritat, que contempla el Sistema de Salut Públic d'alguns països, dóna la possibilitat als pares i els infants que les pateixen una sortida digne, i radicalment diferent a la que proposen psicòlegs i psiquiatres, que no van més enllà de les pautes ideològiques i el tractament farmacològic que conformen els seu arsenal terapèutic.

Per altra banda, s'analitzarà el TDAH que va descriure la psiquiatria, trastorn que en l'actualitat els mateixos psiquiatres denuncien afirmant que ha estat un invent que només ha servit per a embrutir els infants amb medicaments i que les farmacèutiques s'enriqueixin.

¿Quines són les causes dels trastorns de la parla, del llenguatge i de l'aprenentatge? ¿Com tracta la psicologia, la psiquiatria i la pedagogia aquestes afeccions que obstaculitzen el normal desenvolupament psíquic, cognitiu i intel·lectual? ¿Quina solució aporta el tractament psicoanalític a les persones afectades per aquests símptomes?

La cura psicoanalítica és una pràctica clínica del cas per cas. Aquest principi teòric-pràctic demanda al psicoanalista donar un tractament singular a la persona que demanda curació. Això vol dir que, tot i patir el mateix símptoma, com per exemple un trastorn del llenguatge, el tractament no pot seguir un protocol, donat que cada persona té una novel·la familiar singular. Per aquest motiu, pot ésser necessari per a l'èxit clínic que, en el tractament psicoanalític de nens, el psicoanalista impliqui d'alguna determinada manera als pares.