Tratamientos

El psicoanálisis es un dispositivo clínico, el único eficaz en la disolución de los síntomas de origen psíquico (angustia, depresión, adicciones, etc.) y en el tratamiento del malestar del ser humano en la cultura.

 

Los síntomas patológicos suelen manifestarse en el cuerpo (véase trastornos psicosomáticos), en el pensamiento, en la dimensión cognitiva y en el ámbito familiar, social, educacional, empresarial, etc.

 

Creado por Sigmund Freud y formalizado por Jacques Lacan, el psicoanálisis solo tiene un medio de investigación y tratamiento: la palabra ajena a la sugestión, al adoctrinamiento, a la impostura y el engaño que caracterizan a las psicoterapias, la psicología y la psiquiatría.

Psicoanalista

Nacido en Girona el año 1978, Jordi Fernández Carmona, psicoanalista y presidente de la ULP-Gi, se ha formado en la Escuela de Psicoanálisis Centro de Estudios Freudianos de Girona bajo la supervisión del psicoanalista Dr. José Miguel Pueyo.

 

Además del libro publicado recientemente, en el que articula psicoanálisis, salud y deporte, ha escrito multitud de artículos, dictado conferencias e impartido cursos de clínica psicoanalítica y cultura.

 

En la actualidad se dedica a la práctica clínica psicoanalítica, al asesoramiento, al dictado de cursos y conferencias impartidos desde la ULP-Gi, a la vez que trabaja en varios libros de próxima publicación.

Pedir cita

Llama para informarte de en qué consiste un tratamiento psicoanalítico.

 

También ofrecemos asesoramiento a empresas, instituciones, clubes deportivos y a atletas, y formación en psicoanálisis y ciencias humanas, tanto de manera individualizada como en grupo.

 

 

972-283769

606188655

info@ulp-gi.com

 

 

El horario de atención es de lunes a viernes, de 9h a 21h, siempre con cita previa, en C/ Migdia 40, 1-1. (17002). Girona.


¿Qué es la ULP-Gi?

La Universidad Libre Popular de Girona, una institución con el auspicio de la Escuela de Psicoanálisis Centre d'Estudis Fredians de Girona, nace con la finalidad de subrayar la necesidad e importancia fundamental, en todos los ámbitos, del descubrimiento freudiano desarrollado por el Dr. Jacques Lacan, y por el deseo de que todas las personas puedan acceder a la cultura. 

Formación

La articulación de lo que enseña la clínica psicoanalítica con la cultura y las ciencias humanas permite un nuevo paradigma epistemológico, propuesta del psicoanálisis en extensión a la que puede darse el nombre de ciencia de la subjetividad, objeto de la ULP-Gi en las conferencias, cursos (online  y presenciales), libros y artículos (publicados en diversos medios y en www.ulp-gi.com).

Asesoramiento

En la ULP-Gi asesoramos a empresas, instituciones, clubes deportivos y atletas.

 

Nuestro deseo es mejorar el funcionamiento de empresas, instituciones, clubes deportivos y atletas y contribuir a sus óptimos progresos en pos de la consecución de los objetivos establecidos, siempre desde un posicionamiento ético.


El Cinema des de la Psicoanàlisi

Professors: Sergio Domínguez (psicoanalista) i Dr. Josep Miquel Pueyo (psicoanalista)


Dies: 28 de setembre i 5,19 i 26 d’octubre i 9 de novembre de 2019


Horari: de 10.30h a 13.30h


Lloc: Museu del Cinema. Girona


Organitza: Associació de Psicoanàlisi ULP-Gi i Museu del Cinema

El cinema i la psicoanàlisi van néixer a la vegada i han caminat junts des de la modernitat fins a l'actual hipermodernitat. En el múltiple interès de la psicoanàlisi sempre s'hi han trobat l'art, les ciències socials i humanes, la religió i, indiscutiblement, el cinema.

 

Orson Welles (1915-1985), Ingmar Bergman (1918-2007) i David Fincher (Denver, Estats Units, 1962), juntament amb els seus personatges i els comentaristes de les seves pel·lícules seran els protagonistes que exposarem a la llum dels descobriments de Sigmund Freud i Jacques Lacan (1901-1981), a partir de tres pel·lícules excepcionals de la història del cinema. Amb Citizen Kane, 1941, transitarem el complex d'Èdip fins al fantasma. Clarificarem el concepte de màscara i conflicte psíquic a Persona, 1966, aspectes, entre altres, que mereixen una lectura diferent de la tradicional del que s'ha considerat el film més personal del genial director suec. Per últim, parlarem de l'inconscient, de la pulsió de mort, del bé i del mal, i de la proposta de la creació d'un futur nou i suposadament millor en una de les pel·lícules més hipermodernes de la història del cinema, Fight Club, 1999.

 

 

Preu: 85 €; Club d’Actors: 65 €; Club Cultura: 70€; jubilats i aturats 70 €.

 

Inscripció i matrícula: fins al 14 de setembre, personalment, a la taquilla del Museu del Cinema o per c/e: institutestudis@museudelcinema.cat i ingressant l’import de la matrícula al compte corrent de Caixabank ES14 2100 0002 55 0201426275, indicant el nom de l’alumne i Curs Cinema i Psicoanàlisi

Què som i el sentit d’allò què produïm? L’ésser humà i la cultura a la llum de la Psicoanàlisi

El passat divendres vam parlar de QUÈ SOM I EL SENTIT D'ALLÒ QUÈ PRODUÏM? L'ÉSSER HUMÀ I LA CULTURA A LA LLUM DE LA PSICOANÀLISI, dues qüestions freudianes essencials i fonamentals.

 

Tot i la pluja, Girona va respondre de manera excepcional, evidenciant, una vegada més, el seu interès per la psicoanàlisi, emplenant la sala i amenitzant les nostres aportacions amb preguntes i comentaris que van fer de la xerrada-col·loqui una gran jornada.


El recorregut històric i epistemològic va permetre donar llum al desig de l’ésser humà en relació al sentit i funció del conjunt de les seves produccions, des de la espiritualitat a la ciència passant per l’art i la filosofia pràctica, així com a les idees i objectes que conformen el mercat de consum de l'època hipermoderna que s'albira fruit dels avenços tecnològics i la deflació de l’operador estructural del complex d’Èdip que és la Funció-del-Pare. Tampoc varem oblidar les pernicioses variants del discurs de l’Amo, entre les quals es troba el pseudo discurs Capitalista, que han causat i causen estralls a la dignitat del subjecte-del-desig i que habitualment es manifesten en angoixa, depressions, anorèxies, bulímies, problemes de parella i socials, entre d'altres psicopatologies que tenen en la clínica psicoanalítica del cas per cas l'única manera de tractament que no incorre en la suggestió i l'adoctrinament, i que, per tant, no confia, com la psicologia, la psiquiatria i les teràpies alternatives, en la sempre fallida repressió dels símptomes com a via de curació.

Qué somos y el sentido de lo que producimos? El ser humano y la cultura a la luz del Psicoanálisis

Día y hora: Viernes 24/05/2019 a las 19:00

 

Lugar: Casa de Cultura de Girona

 

Ponentes: Jordi Fernández (psicoanalista y presidente de la Asociación de Psicoanálisis ULP-Gi) y Dr. José Miguel Pueyo (psicoanalista y presidente honorífico de la ULP-Gi) 

Qué somos y qué es la cultura son dos cuestiones freudianas y, asimismo, esenciales y fundamentales para el conocimiento del ser humano. Las respuestas a estas preguntas no faltan en el ámbito cultural, desde las propias de las religiones a las de algunas ciencias, pasando por las de la filosofía, la antropología y la política. Pero todas y cada una de las propuestas de los eruditos difieren de lo que descubre el psicoanálisis y, en primer lugar, Sigmund Freud (1856-1939). Así es porque la disciplina que inauguró el primer psicoanalista al comienzo de un nuevo siglo no hace serie con las anteriores, hecho que obedece a la también nueva fundamentación clínica y ética de la misma. Los fundamentos psicoanalíticos subvierten los discursos ideológicos y, por tanto, los discursos de dominio que aún existen y se propagan indiscriminadamente a pesar de los descubrimientos de Freud. Solo es necesario recordar, en este sentido, las perniciosas variantes del discurso del Amo, entre las cuales se encuentra el pseudo discurso Capitalista, que han causado y causan estragos a la dignidad del sujeto-del-deseo, cuestiones de estructura que formalizó y aclaró Jacques Lacan (1901-1981) con la matematización de los cuatro discursos existentes (el mencionado discurso del Amo, discurso Histérico, discurso Universitario y discurso del Psicoanalista).

 

En esta charla-coloquio pretendemos dar luz al deseo del ser humano en relación con el sentido y función del conjunto de sus producciones, desde la espiritualidad a la ciencia pasando por el arte y la filosofía práctica, así como a las ideas y objetos que conforman el mercado de consumo de la época hipermoderna que se vislumbra fruto de los avances tecnológicos y la deflación del operador estructural del complejo de Edipo que es la Función-del-Padre. 

Del patiment a la felicitat. (Ideologia vs. Psicoanàlisi)

Ponents:

-Jordi Fernàndez. Psicoanalista. President de l’Associació de Psicoanàlisi ULP-Gi.

-Dr. Josep Miquel Pueyo. Psicoanalista. President honorífic de l’Associació de Psicoanàlisi ULP-Gi.

 

¿Quina és la causa del patiment dels éssers humans? ¿Quins són els pal·liatius per resoldre els malestars en la cultura? ¿En què consisteix i com assolir la felicitat?


En aquesta xerrada-col·loqui es presentarà un recorregut crític de les respostes, des de la religió a les neurociències, que s’han donat per apaivagar els infortunis de les persones. La impotència d’alguns discursos en relació amb aquestes i altres qüestions, des dels orígens de la cultura fins a la hipermodernitat, és constata en la proliferació dels símptomes que descriu la psicopatologia (inhibicions, transgressions, addiccions, depressions, angoixa, anorèxies, bulímies, etc.), així com en l’auge dels populismes en la època de la globalització del capitalisme postmodern, fenòmens que col·laboren al gaudi narcisista què cal resoldre des de la singular clínica psicoanalítica.

Presentació Programa Grups d'Ajuda i Assessorament

Descobrint Ingmar Bergman des de la psicoanàlisi

El passat divendres, en Sergio Domínguez, psicoanalista, sociòleg i membre fundacional de l'Associació de Psicoanàlisi ULP-Gi, i el Dr. José Miguel Pueyo, psicoanalista i president honorífic de l'Associació de Psicoanàlisi ULP-Gi, en un acte organitzat conjuntament amb el Museu del Cinema de Girona, van parlar de les produccions del genial guionista i director de cine i teatre suec Ingmar Bergman (Upsala, 14 de julio de 1918-Fårö, 30 de julio de 2007), i van fer una lectura psicoanalítica de la extraordinària película Persona (1966), alhora que van posar de manifest les limitacions i errors de la crítica cinematogràfica i comentaristes en relació amb aquest film protagonitzat per les inoblidables actrius Bibi Andersson y Liv Ullman.


L'esdeveniment va ser un èxit. Les persones que van assistir i emplenar la sala van estar molt participatives en el debat posterior que només l'hora de tancar del Museu del Cinema va posar fi.

 

Moltes gràcies al Museu del Cinema, a l'Associació de Psicoanàlisi ULP-Gi, als ponents, a totes les persones que van assistir-hi i a les que no van poder venir per diferents motius per aquesta jornada tant interessant.

ARTÍCULOS DESTACADOS

De los errores que impone el desconocimiento, en Daniel Clement Dennett

El primer aspecto, que no el único, que llama la atención de la Contra de La Vanguardia del 7/11/2018 es que el periodista Lluís Amiguet presenta como neurocientífico a Daniel Clement Dennett (Boston, Massachusetts, 28 de marzo de 1942), cuando se trata de un filósofo de la ciencia, filósofo que se ha dedicado, eso sí, al estudio de la conciencia, la intencionalidad, la inteligencia artificial y la memética desde un dudoso, por decirlo así, marco teórico: el cognitivismo.

 

El error no es ajeno a la fascinación que algunas personas sienten por el saber, aspecto éste que desvela la vertiente imaginaria de la transferencia (delegación imaginaria de poderes al otro, o Sujeto supuesto Saber); y es igualmente destacable que el colaborador con Palau Macaya-La Caixa y autor De las bacterias a Bach: la evolución de la mente, no consigue ir más allá de algunas de las ideas fundamentales del padre de la filosofía moderna, René Descartes (1596-1650), respecto a la condición humana y la conciencia-pensamiento.

Contra Corrent. Diari de Girona. Amb Albert Soler

Jordi Fernàndez Carmona és psicoanalista i president de l’Associació de Psicoanàlisi ULP-Gi (Universitat Lliure Popular de Girona). Al seu darrer llibre, Tot triatló. De 0:00 a finisher, articula, per primera vegada a nivell mundial, les ciències de l’esport amb la ciència de la subjectivitat, la psicoanàlisi.

 

El Estudiante de Les Àligues: Què és l’Associació de Psicoanàlisi ULP-Gi?

 

Jordi Fernàndez (J.F. en endavant): L’Associació de Psicoanàlisi ULP-Gi - Universitat Lliure Popular de Girona és una institució privada dedicada a la teràpia psicoanalítica, a la formació en psicoanàlisi i ciències humanes, i a l’assessorament.

 

El Obispo de las Moscas: Quan es va fundar?

 

J.F.: L’Associació de Psicoanàlisi ULP-Gi continua la tasca de formació en psicoanàlisi i ciències humanes realitzada per l’Escola de Psicoanàlisi Centre d’Estudis Freudians de Girona, des de fa més de 35 anys...

La dona i la psicoanàlisi. (GiDona)

A les revistes GiDona del mes d'abril i de maig van aparèixer la primera i la segona entrega, respectivament, de La dona i la psicoanàlisi. A continuació es pot llegir l'article sencer.

En un curs de clínica psicoanalítica, impartit a Girona a finals del 2017, vaig exposar qüestions sobre la psicoanàlisi respecte a les dones què, en una sèrie de quatre articles, m’agradaria presentar a les lectores, i als lectors, de GiDona. Els punts que desenvoluparé, breument, són: el paper de la dona en l’aparició de la psicoanàlisi; l’aportació de la psicoanàlisi en l’emancipació, la salut i la dignitat de les dones; dones rellevants en la psicoanàlisi; i, la psicoanàlisi contra el narcisisme i les impostures de la nostra època.

 

El paper de la dona en l'aparició de la psicoanàlisi

 

És conegut que Sigmund Freud (Príbor, 6 de maig de 1856-Londres, 23 de setembre de 1939) és el fundador de la psicoanàlisi. Però com recorda el president honorífic de l’Associació de Psicoanàlisi ULP-Gi, el psicoanalista Dr. Josep Miquel Pueyo, en els seus articles i llibres, la dona ha tingut un paper molt rellevant en els descobriments sobre la ment humana, els factors inconscients que determinen la cultura i en la terapèutica.


Las descabelladas opiniones sobre el psicoanálisis presentadas en el dossier de Angelo Fasce,

Mitos y Pseudoterapias, elaborado para el Gepac

 

He aquí una breve continuación, propiciada por las opiniones vertidas sobre el psicoanálisis, que, por tal eventualidad, corresponden a nuestro comentario sobre las terapias alternativas para los enfermos de cáncer auspiciadas por Oncolliga Girona, tal como recoge la web de la ULP-Gi, («De los extravíos de Girona novaCultura Salut», 23 y 24 de setiembre de 2016, organizado por Oncolliga Girona). Cabe apuntar que sólo la Universidad Libre Popular de Girona denunció...

Sin diván

Josep María Esquirol, un curioso (tal vez) Premio Nacional de Ensayo

 El pasado miércoles 18 de enero de 2017 se constató, una vez más, que el ámbito de las humanidades es sumamente trivial al margen de los descubrimientos del psicoanálisis, y que los títulos y premios, como es conocido, no significa entender ni ser merecedor de ellos. Estas evidencias cobran máxima importancia en el ámbito psicoanalítico, ...

Sin diván

Trauma afectivo y terapia del desamor en Silvia Congost

Este enunciado vendría a explicar la producción clínica de la psicóloga gironina Silvia Congost Provensal. El recientemente fallecido sociólogo Zygmunt Bauman (Poznań, 19 de noviembre de 1925 - Leeds, 9 de enero de 2017), habría encontrado motivos para reafirmase en las características predominantes de la postmodernidad que describiera en sus libros; hubiese sido así, sin duda, de haber escuchado el pasado jueves 3 de febrero de 2017, en la Casa de Cultura de Girona,


Sin diván.

Alfons Quintà y la violencia de género.

La trágica muerte de la doctora en medicina Victoria Bertrán de un tiro en la cabeza disparado por su esposo, el periodista Alfons Quintà, quien posteriormente se suicidó con la misma escopeta de caza con la que había matado a su esposa, debería alertarnos, por un lado, de la ineficacia de las medidas adoptadas por el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad y las campañas informativo-pedagógicas para prevenir y aun erradicar la violencia de género y, por otro lado, de que la Educación, el Derecho y la Religión, instituciones en las que descansa la cultura, siendo necesarias y deseables, fallan. Pero, ¿por qué?

Las imaginarias y gravemente tóxicas ideas del psiquiatra Claudio Naranjo

Desde la ULP-Gi (Universidad Libre Popular de Girona) y La Escuela de Psicoanálisis de Girona denunciamos sin paliativos las imaginarias virtudes atribuidas a las sustancias psicodélicas en el campo de la salud psíquica. Cualquier persona que padezca una adicción puede encontrar en las imaginarias recomendaciones de Claudio Naranjo la coartada ideal para continuar con su adicción a las drogas, lo que supondría un gran daño para él, en primer lugar por abortamiento del tratamiento que verdaderamente lo liberaría de cualquier adicción, y ...

COACHING: La impostura d’un discurs sense ètica

Algunes empreses espanyoles, enlluernades per la potència econòmica d’Estats Units, han assumit aquest producte cognitiu-conductual típicament nord-americà del coaching. El narcisisme dels caps d'empreses, en conjunció amb la crisi econòmica, ha donat pàbul als coach i explica que, en la desorientació d’uns i altres, alguns encara segueixin contractant els seus serveis.

 

La concepció que té de la veritat i la mentida Mª Jesús Álava no supera el mínim examen epistemològic. Aquesta madrilenya, que ha vist una oportunitat de fer negoci en el camp del coaching dirigint el projecte La felicitat productiva, desconeix, ...


L´université, la mère oubliée, selon le professeur de philosophie Norbert Bilbeny

Tout juste lancé l'année académique 2016-17, le professeur d´éthique à l'université de Barcelone (UB), Norbert Bilbeny, affirmait dans le journal La Vanguardia (19 septembre 2016), « Il faut parler de l'université : notre mère oubliée. »

 

Selon ce barcelonais de 62 ans, qui croit au Tao et aux Evangiles, l'université est « l'âme máter, elle nous a formé, nous a ouvert des horizons et nous a donné l'autorisation d'exercer notre profession. Mais ensuite nous ne pensons plus à elle.

Why do you say you are an original, dear Albert Serra?

Why do you say you are an original? You know very well the fountains from which you have drunk, French, Italian, Russian, Spanish sources, without going further, and I would like to think at least that you know some of them in an absolute way. The fact of considering yourself original has the inconvenience of ignoring the sin of vanity, ...