Els homes i els déus


Escola de Psicoanàlisi. Centre d'Estudis Freudians de Girona

Conferència: Els homes i els déus, a càrrec del doctor Josep Miquel Pueyo

 

El passat divendres 11 de desembre, va tenir lloc la conferència: Els Homes i els Déus, Part 2, a l’ Auditori Petit de la nova biblioteca gironina Carles Rahola. I vam fer el ple.

 

Molta expectativa per a seguir la dinàmica i vibrant xerrada, que es va plantejar amb una introducció sobre el tema i després amb format de preguntes i respostes.

 

El Dr. Jordi Turró va presentar breument als conferenciants, esmentant autors importants que aborden el tema. Seguidament el Dr Pueyo va iniciar la introducció, situant-nos en l’ època que ens ha tocat viure i amb el que representa per a la persona humana. Va explicar que estem deixant el Postmodernisme i ens estem endinsant en el Hiperrealisme. I com a tal l’home, cada vegada més, depèn de la tecnologia, aquesta situació, priva de que busqui, es qüestioni, vulgui saber més, interpel·li o quedi interpel·lat. Va citar molts exemples i també situacions quotidianes i experiències o maneres d’actuar, per il·lustrar més els dos períodes i el significat que tenen a les nostres vides.

 

A continuació, es van plantejar preguntes concretes, sobre el perquè de l’existència de la religió o les religions, d’on sorgeixen?, que implica cadascuna?, quines fites tenen? També sobre les mancances concretes de l’home que l’empenyen a cercar i crear la cultura, per exemple. Una altra temàtica, va ser el desig, que mou l’home i fins on el porta.

 

Per acabar, hi va haver un col·loqui animat, les preguntes es tocaven una amb l’altra: es va preguntar sobre Déu, l’espiritualitat, el futur amb la dependència de les màquines. També es va protestar per demanar no tanta contundència en fer algunes afirmacions per part dels conferenciants, perquè quedava una mica simple i injust el plantejament, al haver-hi més per dir sobre les religions, i es demanava més delicadesa i sensibilitat. Quasi no es van poder atendre totes les intervencions, perquè el temps s’ens va tirar al cim. Però, va quedar clar, que és un tema que interessa i que no deixa indiferent a ningú.

 

Ponent: Josep Miquel Pueyo

Presentació: Lluis Ribera

Comentario a la intervención de Cinto Busquet i Paredes (Girona, 30 de juliol de 1961)

 

Este personaje, que actualmente trabaja para el Bisbat de Girona, tuvo la desfachatez de criticar al Dr. Pueyo, al final de la ponencia, porque el Dr. Pueyo había aludido, durante la misma, a los obispos y sacerdotes pederastas. Se constató, por tanto, que la ideología más rancia y el narcisismo más obtuso no sólo se encuentran en el yihadismo, pues este individuo, que se dijo teólogo cristiano y que había vivido varios años en Asia, vino a defender sin empacho a los indeseables pederastas, o sea, se puso de lado de los individuos que el mismo papa Francisco ha denunciado y por los que ha pedido perdón a las víctimas, en su mayoría niños.

 

Reconocer los errores constituye el primer paso para hacer posible el progreso, ya sea intelectual, personal, social o político. Lamentablemente, al final de la magnífica y clarificadora ponencia del Dr. Pueyo sobre religión y espiritualidad, en la que nos dio luz sobre las causas de esos discursos, y contraviniendo ese primer paso de reconocer los errores históricos, y presentes, cometidos por aquellos que no sólo defienden el cristianismo si no que se dedican más o menos profesionalmente a ello, como por otra parte sí ha hecho el papa Francisco, un señor que se presentó como doctor en Teología no sólo lanzó exabruptos contra el Dr. Pueyo y su ponencia, sino que se alineó con aquellos que han cometido las peores tropelías contra la humanidad en nombre de Dios, como hiciera por ejemplo la Santa Inquisición, o abusando de su posición de poder, con los más actuales y sumamente denostables casos de pederastia cometidos por algunos, muchos y demasiados, prelados.

 

¿Pero qué oscuros motivos habrán empujado a aquel señor a actuar y hablar de aquel modo, defendiendo lo peor, y no contento aun, quería marcharse corriendo sin dar la oportunidad al Dr Pueyo de decir algo al respecto, como sin duda merecía esa más que desafortunada intervención, contraria a la salud, la ética y la verdad, y que tan flaco favor hace a la cuestionada reputación de la Iglesia Católica Apostólica y Romana que decía representar?

 

Girona, 11 de diciembre de 2015

Jordi Fernández