Nota sobre Freud, 150 anys de divan

 

Benvolguts senyors/es,

 

Tot recollint l’oferiment del conductor del programa, els escric aquesta nota en relació al programa “Millennium” emès el dissabte passat dia 11 de novembre amb el títol de Freud, 150 anys de divan.

La meva satisfacció perquè “Millennium” s’interessés per la figura de Freud es va veure aviat acompanyada d’un sentiment de decepció que va anar creixent a mesura que transcorrien els minuts i les intervencions dels convidats.

La primera sorpresa va ser que es cedís a un professor d'Estètica i Teoria de l'Art, i no a un veritable especialista en psicoanàlisi, la responsabilitat d’encetar el tema tractat amb l'únic fonament aparent d'haver publicat una obra sobre la Viena de finals del segle XIX, en la qual, això sí, apareix Freud però entre molts altres personatges. Les intervencions del senyor Josep Casals em van fer pensar en més d’una ocasió que el tema central era més aviat el referit a la creació artística, enriquit amb el punt de vista psicoanalític, que no pas l’obra freudiana per ella mateixa, la qual, tot sigui dit, també s’interessa per l’experiència artística.

 

La segona sorpresa va ser la presència del professor d’història medieval José Enrique Ruiz-Doménec, el qual també va deixar clar amb les seves intervencions disposar d’un coneixement perifèric de l’obra freudiana i sens dubte no era la persona més indicada per formar part d’una tertúlia dedicada a l’obra del creador de la psicoanàlisi.

Un cas a part, va ser el metge psiquiatre i “psicoanalista”, el senyor Rogeli Armengol, el qual va obsequiar els telespectadors amb un seguit d’autèntiques barbaritats i comentaris desafortunats que posaven al descobert el seu més absolut desconeixement sobre el tema a tractar aquella nit. Això es va veure agreujat pel fet que ell no compartís la taula amb cap contertulià veritable coneixedor de l’obra de Freud i que per això quedessin sense rebatre molts dels disbarats que va pronunciar. En aquest sentit cal referir-se a les intervencions de la psicòloga clínica i psicoanalista Carmen Alda, la qual va mostrar un nivell discret i molt inferior a l’espera’t en un debat d’aquestes característiques.

La desafortunada tria del suposats especialistes que havien de protagonitzar el debat es va veure agreujada per un plantejament del tema erràtic i superficial encapçalat pels acudits de les pel·lícules de Woody Allen, els quals van situar el contingut del seu espai televisiu més a prop de l’anècdota que no pas del tractament profund que una qüestió tan complexa com la psicoanàlisi es mereixia.

 

Em queda l’esperança del comentari pronunciat pel senyor Ramon Colom en referència a la possibilitat de dedicar un segon programa a l’obra de Freud. Seria aquesta una bona ocasió per esmenar el despropòsit que ha suposat aquest “Millennium”. Abans però, si us plau, despleguin adequadament les seves habilitats com a professionals de la informació tot documentant-se rigorosament sobre les matèries a tractar així com informant-se pertinentment sobre quins convidats són els que millor s’ajusten al perfil d’experts que un espai com “Millennium” sens dubte requereix.

 

Cordialment,

 

Girona, 12/11/2006

Lluís Ribera, professor de la UdG, membre del Centre d’Estudis Freudians de Girona