¿Què entenem per cultura? Anàlisi de la tertúlia a 8tv

La desorientació intel·lectual que caracteritza la nostra època, a cavall entre el postmodernisme i l’hipermodernisme, presidida pel seudodiscurs Capitalista, la estructura i característiques del qual ho va presentar en Jacques Lacan a la Universitat de Milà l’any 1972, s’ha fet evident, malauradament, a la tertúlia conformada i dirigida pel Sr. Cuní, al seu programa de 8 al dia, per a respondre la pregunta Què és la cultura?, i valorar, a continuació, si la cultura està prou valorada.


 

En primer lloc s’ha de posar de manifest que cap de les persones que van participar a la tertúlia-debat per respondre la pregunta fonamental del programa de dijous 10 de març, què és la cultura, ni va respondre, ni va citar cap dels autors, ni esmentar les seves tesis, què han treballat aquesta cabdal qüestió relacionada amb l’èsser humà. Parlar de desídia, desorientació i atrofia intel·lectuals, desinterès per la cultura i el coneixement en general, i d’identificacions patològiques a prejudicis ideològics per definir el que van dir no sembla exagerat.

 

Aquests errors i mancances no s’haguessin produït si els responsables del programa haguessin convidat a les persones adequades, com per exemple el psicoanalista i president del Centre d’Estudis Freudians de Girona, Dr.José Miguel Pueyo Cabo. El Dr. Pueyo, al seu darrer llibre La Otra escena de la corrupción. Familia y sociedad en el destino personal: Jordi Pujol i Soley (2015), recull i desenvolupa les tesis que Sigmund Freud demostrà a Tótem i Tabú (1913), on el pare de la psicoanàlisi explica com és el pas de l’estat de naturalesa a la cultura, i Malestar en la cultura (1930), articulant-les amb les aportacions fetes, en el conjunt de la seva obra, pel psicoanalista parisenc Jacques Lacan. En altres paraules, amb la presència del Dr. Pueyo al programa els espectadors haurien pogut escoltar, sense perdre’s en fenomenologia i l’adoctrinament ideològics, el moll, la estructura, de què és la cultura, per què un subjecte produeix cultura, el sentit i funció de les produccions culturals d’un determinat subjecte, entre altres qüestions, i què sense dubte haurien interessat més a la audiència.

 

Per altra banda, entre les barbaritats que vam poder escoltar, va aparèixer la monstruosa idea de què totes les cultures són igualment valuoses. Què li expliquin això a les dones violades a l’Estat Islàmic, a les que pateixen la mutilació genital, als siris que fugen del seu país i que ara volen expulsar a Turquia o als indis desafavorits pel sistema de castes, entre els milers d’exemples de tot el món que dissortadament podriem posar. És a dir, ni per l’origen ideològic, ni pels seus efectes i valors ètics, epistemològics i cognitius es poden igualar totes les cultures.

 

Per últim, tenint al plató a un polític, podria haver sorgit la idea de la Il·lustració de que la incultura és el càncer dels polítics corruptes i, en suma, que la cultura és la possibilitat d’un homé més digne i ecuànime, i què per tant, la política hauria d’estar al servei de les persones, per a que totes puguessin progressar culturalment, guany que sens dubte ens beneficiaria a tots, ja que viuriem en una societat més justa, lliure (de corrupció, pederàstia, violència de gènere, etc., etc.), i joiosa.

 

Girona, 11/03/2016

Jordi Fernández