El Freud d’Eugenio Trías

Des del Centre d’Estudis Freudians vull constatar l’encert de la crònica d’Eva Vàzquez sobre la conferència d’Eugenio Trías, “Vigència filosòfica i literària de Freud”, del 13/12/2006 a la Mercè, en relació al perill d’avorriment del que ella anomena una ponència divulgadora només salvada per la condició d’icona que té aquest autor al nostre país.

Caldria subratllar, no obstant això, que el contingut de la xerrada, a més que no es va correspondre amb el seu títol, va patir de manca d’estructura argumental. Més adient hagués estat referir-se, d’una banda, als tres grans àmbits de la filosofia on Freud realitza les seves aportacions encara vigents: filosofia lingüística (“La interpretació dels somnis”), filosofia de la religió (“L’avenir d’una il·lusió”, “Tòtem i tabú”) i filosofia política (“El malestar en la cultura”); i de l’altra, al concepte clau de complex d’Èdip amb les seves variants literàries d’Èdip Rei” de Sòfocles, “Hamlet” de Shakespeare i “Els germans Karamàzov” de Dostoievski, pel que fa a la literatura.

El més greu és que la divulgació d’Eugenio Trías va defallir perquè: primer, no va ser capaç de diferenciar el passatge de l’home de l’estat de naturalesa a la cultura, per exemple, del cos del gaudi al cos turmentat pel simbòlic, marcat per la paraula; segon, perquè va confondre hermenèutica amb interpretació psicoanalítica, molt a l’estil del filòsof Paul Ricoeur, i situà Freud com quelcom semblant a un rabí; tercer, perquè va identificar Freud amb Sòcrates sense distingir entre la filosofia moral i l’ètica psicoanalítica; i quart, perquè va dir que la psicoanàlisi, sense més aclariment, més que ciència era un art, una tékhne que podria propiciar un bon viure com ho faria un escriptor humanista i sobretot un filòsof. Tot indica que Eugenio Trías estava pensant en la seva especialitat, en la filosofia i per això va situar equivocadament a Freud com un més en la llarga sèrie de filòsofs morals.

Girona, 17 de desembre de 2006

LLUÍS RIBERA