La lectura anacrònica i ideològica que la Sra. Renau fa d’El malestar en la cultura (1930) no li permet reconèixer en Freud a qui va salvar la dona histèrica (estructura subjectiva histèrica) de les cadenes de la psiquiatria, i que Freud va mostrar també la seva gratitud a la dona histèrica per haver-li ensenyat que el desig humà viu de la perpètua insatisfacció. D’altra banda, la Sra. Renau hauria de saber que el subjecte humà no té instints sinó pulsions (ella parla d’”instints individuals”), que l’obra a la qual es refereix no és El malestar de la cultura com ella escriu (la cita malament), i no cal dir que hauria de llegir a Freud des de Jacques Lacan per així entendre millor el Freud que descobreix la pulsió de mort (tendència del subjecte humà al pitjor). Tot això, sens dubte, li permetria a la Sra. Renau evitar gastades moralines, malgrat les seves bones intencions, amb les quals tan humanitàriament anima a transformar l’ésser humà.

Girona, 23/04/2013

José Miguel Pueyo