Tractaments

La psicoanàlisi és un dispositiu clínic, l'únic eficaç en la dissolució dels símptomes de causa psíquica (angoixa, depressió, addiccions, etc.) i en el tractament del malestar de l'ésser humà a la cultura.

 

Els símptomes patològics acostumen a manifestar-se en el cos (veure trastorns psicosomàtics), en el pensament, a la dimensió cognitiva i a l'àmbit familiar, social, educacional, empresarial, etc.

 

Creat per Sigmund Freud i formalitzat per Jacques Lacan, la psicoanàlisi només té un mitjà d'investigació i tractament: la paraula aliena a la suggestió, a l'adoctrinament, a la impostura i a l'engany que caracteritzen a les psicoteràpies, la psicologia i la psiquiatria.

Psicoanalista

Nascut a Girona l'any 1978, Jordi Fernàndez Carmona, psicoanalista i president de la ULP-Gi, s'ha format a l'Escola de Psicoanàlisi Centre d'Estudis Freudians de Girona sota la supervisió del psicoanalista Dr. Josep Miquel Pueyo.

 

A més a més del llibre publicat recentment, on articula psicoanàlisi, salut i esport, ha escrit desenes d'articles, dictat conferències, i impartit cursos de clínica psicoanalítica y cultura.

 

Actualment es dedica a la pràctica clínica psicoanalítica, a l'assessorament, al dictat de cursos i conferències impartits des de la ULP-Gi, a la vegada que treballa en varis llibres de propera publicació.

Demanar cita

Truca per informar-te de en què consisteix un tractament psicoanalític.

 

També s'ofereix assessorament a empreses, institucions, clubs esportius i a atletes, i formació en psicoanàlisi i cièncias humanes, tant de manera individualitzada como en grup.

 

 

972-283769

606188655

info@ulp-gi.com

 

 

L'horari d'atenció és de dilluns a divendres, de 9h a 21h, sempre amb cita prèvia, al C/ Migdia 40, 1-1. (17002). Girona.


¿Què és la ULP-Gi?

La Universitat Lliure Popular de Girona, una institució amb l'auspici de l'Escola de Psicoanàlisi Centre d'Estudis Fredians de Girona, neix amb la finalitat de subratllar la necessitat i importància fonamental, a tots els àmbits, del descobriment freudià desenvolupat pel Dr. Jacques Lacan, i pel desig de que totes les persones puguin accedir a la cultura. 

Formació

L'articulació del què ensenya la clínica psicoanalítica amb la cultura i las ciències humanes permet un nou paradigma epistemològic, proposta de la psicoanàlisi en extensió a la que pot donar-se el nom de ciència de la subjectivitat, objecte de la ULP-Gi a les conferències, cursos (online  i presencials), llibres i articles (publicats a diversos mitjans i a www.ulp-gi.com).

Assesorament

A la ULP-Gi assessorem a empreses, institucions, clubs esportius i a atletes.

 

El nostre desig és millorar el funcionament d'empreses, institucions, clubs esportius i atletes i contribuir a els seus òptims progressos en pos de la consecució dels objectius establerts, sempre des d'un posicionament ètic.


El Cinema des de la Psicoanàlisi

Professors: Sergio Domínguez (psicoanalista) i Dr. Josep Miquel Pueyo (psicoanalista)


Dies: 28 de setembre i 5,19 i 26 d’octubre i 9 de novembre de 2019


Horari: de 10.30h a 13.30h


Lloc: Museu del Cinema. Girona


Organitza: Associació de Psicoanàlisi ULP-Gi i Museu del Cinema

El cinema i la psicoanàlisi van néixer a la vegada i han caminat junts des de la modernitat fins a l'actual hipermodernitat. En el múltiple interès de la psicoanàlisi sempre s'hi han trobat l'art, les ciències socials i humanes, la religió i, indiscutiblement, el cinema.

 

Orson Welles (1915-1985), Ingmar Bergman (1918-2007) i David Fincher (Denver, Estats Units, 1962), juntament amb els seus personatges i els comentaristes de les seves pel·lícules seran els protagonistes que exposarem a la llum dels descobriments de Sigmund Freud i Jacques Lacan (1901-1981), a partir de tres pel·lícules excepcionals de la història del cinema. Amb Citizen Kane, 1941, transitarem el complex d'Èdip fins al fantasma. Clarificarem el concepte de màscara i conflicte psíquic a Persona, 1966, aspectes, entre altres, que mereixen una lectura diferent de la tradicional del que s'ha considerat el film més personal del genial director suec. Per últim, parlarem de l'inconscient, de la pulsió de mort, del bé i del mal, i de la proposta de la creació d'un futur nou i suposadament millor en una de les pel·lícules més hipermodernes de la història del cinema, Fight Club, 1999.

 

 

Preu: 85 €; Club d’Actors: 65 €; Club Cultura: 70€; jubilats i aturats 70 €.

 

Inscripció i matrícula: fins al 14 de setembre, personalment, a la taquilla del Museu del Cinema o per c/e: institutestudis@museudelcinema.cat i ingressant l’import de la matrícula al compte corrent de Caixabank ES14 2100 0002 55 0201426275, indicant el nom de l’alumne i Curs Cinema i Psicoanàlisi

Què som i el sentit d’allò què produïm? L’ésser humà i la cultura a la llum de la Psicoanàlisi

El passat divendres vam parlar de QUÈ SOM I EL SENTIT D'ALLÒ QUÈ PRODUÏM? L'ÉSSER HUMÀ I LA CULTURA A LA LLUM DE LA PSICOANÀLISI, dues qüestions freudianes essencials i fonamentals.

 

Tot i la pluja, Girona va respondre de manera excepcional, evidenciant, una vegada més, el seu interès per la psicoanàlisi, emplenant la sala i amenitzant les nostres aportacions amb preguntes i comentaris que van fer de la xerrada-col·loqui una gran jornada.


El recorregut històric i epistemològic va permetre donar llum al desig de l’ésser humà en relació al sentit i funció del conjunt de les seves produccions, des de la espiritualitat a la ciència passant per l’art i la filosofia pràctica, així com a les idees i objectes que conformen el mercat de consum de l'època hipermoderna que s'albira fruit dels avenços tecnològics i la deflació de l’operador estructural del complex d’Èdip que és la Funció-del-Pare. Tampoc varem oblidar les pernicioses variants del discurs de l’Amo, entre les quals es troba el pseudo discurs Capitalista, que han causat i causen estralls a la dignitat del subjecte-del-desig i que habitualment es manifesten en angoixa, depressions, anorèxies, bulímies, problemes de parella i socials, entre d'altres psicopatologies que tenen en la clínica psicoanalítica del cas per cas l'única manera de tractament que no incorre en la suggestió i l'adoctrinament, i que, per tant, no confia, com la psicologia, la psiquiatria i les teràpies alternatives, en la sempre fallida repressió dels símptomes com a via de curació.

Què som i el sentit d’allò què produïm? L’ésser humà i la cultura a la llum de la Psicoanàlisi

Dia i hora: Divendres 24/05/2019 a les 19:00

 

Lloc: Casa de Cultura de Girona

 

Ponents: Jordi Fernàndez (psicoanalista i president de l'Associació de Psicoanàlisi ULP-Gi) i Dr. Josep Miquel Pueyo (psicoanalista i president honorífic d'ULP-Gi) 

Què som i què és la cultura són dues qüestions freudianes i, així doncs, essencials i fonamentals pel coneixement de l’ésser humà. Les respostes a aquestes preguntes no falten en l’àmbit cultural, des de les pròpies de les religions a les d’algunes ciències, passant per les de la filosofia, la antropologia i la política. Però totes i cadascuna de les propostes dels erudits difereixen d’allò que descobreix la psicoanàlisi i, en primer lloc, Sigmund Freud (1856-1939). Així és perquè la disciplina que va inaugurar el primer psicoanalista al començament d’un nou segle no fa sèrie amb les anteriors, fet que obeeix a la també nova fonamentació clínica i ètica de la mateixa. Els fonaments psicoanalítics subverteixen els discursos ideològics i, per tant, els discursos de domini que encara existeixen i es propaguen indiscriminadament malgrat els descobriments de Freud. Només cal recordar, en aquest sentit, les pernicioses variants del discurs de l’Amo, entre les quals es troba el pseudo discurs Capitalista, que han causat i causen estralls a la dignitat del subjecte-del-desig, qüestions d’estructura que va formalitzar i aclarir Jacques Lacan (1901-1981) amb la matematització dels quatre discursos existents (l’esmentat discurs de l'Amo, discurs Histèric, discurs Universitari i discurs del Psicoanalista).

 

En aquesta xerrada-col·loqui pretenem donar llum al desig de l’ésser humà en relació al sentit i funció del conjunt de les seves produccions, des de la espiritualitat a la ciència passant per l’art i la filosofia pràctica, així com a les idees i objectes que conformen el mercat de consum de l'època hipermoderna que s'albira fruit dels avenços tecnològics i la deflació de l’operador estructural del complex d’Èdip que és la Funció-del-Pare.

Del patiment a la felicitat. (Ideologia vs. Psicoanàlisi)

Ponents:

-Jordi Fernàndez. Psicoanalista. President de l’Associació de Psicoanàlisi ULP-Gi.

-Dr. Josep Miquel Pueyo. Psicoanalista. President honorífic de l’Associació de Psicoanàlisi ULP-Gi.

 

¿Quina és la causa del patiment dels éssers humans? ¿Quins són els pal·liatius per resoldre els malestars en la cultura? ¿En què consisteix i com assolir la felicitat?


En aquesta xerrada-col·loqui es presentarà un recorregut crític de les respostes, des de la religió a les neurociències, que s’han donat per apaivagar els infortunis de les persones. La impotència d’alguns discursos en relació amb aquestes i altres qüestions, des dels orígens de la cultura fins a la hipermodernitat, es constata en la proliferació dels símptomes que descriu la psicopatologia (inhibicions, transgressions, addiccions, depressions, angoixa, anorèxies, bulímies, etc.), així com en l’auge dels populismes en la època de la globalització del capitalisme postmodern, fenòmens que col·laboren al gaudi narcisista què cal resoldre des de la singular clínica psicoanalítica.

Presentació Programa Grups d'Ajuda i Assessorament

ARTICLES DESTACATS

De los errores que impone el desconocimiento, en Daniel Clement Dennett

El primer aspecto, que no el único, que llama la atención de la Contra de La Vanguardia del 7/11/2018 es que el periodista Lluís Amiguet presenta como neurocientífico a Daniel Clement Dennett (Boston, Massachusetts, 28 de marzo de 1942), cuando se trata de un filósofo de la ciencia, filósofo que se ha dedicado, eso sí, al estudio de la conciencia, la intencionalidad, la inteligencia artificial y la memética desde un dudoso, por decirlo así, marco teórico: el cognitivismo.

 

El error no es ajeno a la fascinación que algunas personas sienten por el saber, aspecto éste que desvela la vertiente imaginaria de la transferencia (delegación imaginaria de poderes al otro, o Sujeto supuesto Saber); y es igualmente destacable que el colaborador con Palau Macaya-La Caixa y autor De las bacterias a Bach: la evolución de la mente, no consigue ir más allá de algunas de las ideas fundamentales del padre de la filosofía moderna, René Descartes (1596-1650), respecto a la condición humana y la conciencia-pensamiento.

Contra Corrent. Diari de Girona. Amb Albert Soler

Jordi Fernàndez Carmona és psicoanalista i president de l’Associació de Psicoanàlisi ULP-Gi (Universitat Lliure Popular de Girona). Al seu darrer llibre, Tot triatló. De 0:00 a finisher, articula, per primera vegada a nivell mundial, les ciències de l’esport amb la ciència de la subjectivitat, la psicoanàlisi.

 

El Estudiante de Les Àligues: Què és l’Associació de Psicoanàlisi ULP-Gi?

 

Jordi Fernàndez (J.F. en endavant): L’Associació de Psicoanàlisi ULP-Gi - Universitat Lliure Popular de Girona és una institució privada dedicada a la teràpia psicoanalítica, a la formació en psicoanàlisi i ciències humanes, i a l’assessorament.

 

El Obispo de las Moscas: Quan es va fundar?

 

J.F.: L’Associació de Psicoanàlisi ULP-Gi continua la tasca de formació en psicoanàlisi i ciències humanes realitzada per l’Escola de Psicoanàlisi Centre d’Estudis Freudians de Girona, des de fa més de 35 anys...

La dona i la psicoanàlisi. (GiDona)

A les revistes GiDona del mes d'abril i de maig van aparèixer la primera i la segona entrega, respectivament, de La dona i la psicoanàlisi. A continuació es pot llegir l'article sencer.

En un curs de clínica psicoanalítica, impartit a Girona a finals del 2017, vaig exposar qüestions sobre la psicoanàlisi respecte a les dones què, en una sèrie de quatre articles, m’agradaria presentar a les lectores, i als lectors, de GiDona. Els punts que desenvoluparé, breument, són: el paper de la dona en l’aparició de la psicoanàlisi; l’aportació de la psicoanàlisi en l’emancipació, la salut i la dignitat de les dones; dones rellevants en la psicoanàlisi; i, la psicoanàlisi contra el narcisisme i les impostures de la nostra època.

 

El paper de la dona en l'aparició de la psicoanàlisi

 

És conegut que Sigmund Freud (Príbor, 6 de maig de 1856-Londres, 23 de setembre de 1939) és el fundador de la psicoanàlisi. Però com recorda el president honorífic de l’Associació de Psicoanàlisi ULP-Gi, el psicoanalista Dr. Josep Miquel Pueyo, en els seus articles i llibres, la dona ha tingut un paper molt rellevant en els descobriments sobre la ment humana, els factors inconscients que determinen la cultura i en la terapèutica.


Las descabelladas opiniones sobre el psicoanálisis presentadas en el dossier de Angelo Fasce,

Mitos y Pseudoterapias, elaborado para el Gepac

 

He aquí una breve continuación, propiciada por las opiniones vertidas sobre el psicoanálisis, que, por tal eventualidad, corresponden a nuestro comentario sobre las terapias alternativas para los enfermos de cáncer auspiciadas por Oncolliga Girona, tal como recoge la web de la ULP-Gi, («De los extravíos de Girona novaCultura Salut», 23 y 24 de setiembre de 2016, organizado por Oncolliga Girona). Cabe apuntar que sólo la Universidad Libre Popular de Girona denunció...

Sin diván

Josep María Esquirol, un curioso (tal vez) Premio Nacional de Ensayo

 El pasado miércoles 18 de enero de 2017 se constató, una vez más, que el ámbito de las humanidades es sumamente trivial al margen de los descubrimientos del psicoanálisis, y que los títulos y premios, como es conocido, no significa entender ni ser merecedor de ellos. Estas evidencias cobran máxima importancia en el ámbito psicoanalítico, ...

Sin diván

Trauma afectivo y terapia del desamor en Silvia Congost

Este enunciado vendría a explicar la producción clínica de la psicóloga gironina Silvia Congost Provensal. El recientemente fallecido sociólogo Zygmunt Bauman (Poznań, 19 de noviembre de 1925 - Leeds, 9 de enero de 2017), habría encontrado motivos para reafirmase en las características predominantes de la postmodernidad que describiera en sus libros; hubiese sido así, sin duda, de haber escuchado el pasado jueves 3 de febrero de 2017, en la Casa de Cultura de Girona,


Sin diván.

Alfons Quintà y la violencia de género.

La trágica muerte de la doctora en medicina Victoria Bertrán de un tiro en la cabeza disparado por su esposo, el periodista Alfons Quintà, quien posteriormente se suicidó con la misma escopeta de caza con la que había matado a su esposa, debería alertarnos, por un lado, de la ineficacia de las medidas adoptadas por el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad y las campañas informativo-pedagógicas para prevenir y aun erradicar la violencia de género y, por otro lado, de que la Educación, el Derecho y la Religión, instituciones en las que descansa la cultura, siendo necesarias y deseables, fallan. Pero, ¿por qué?

Las imaginarias y gravemente tóxicas ideas del psiquiatra Claudio Naranjo

Desde la ULP-Gi (Universidad Libre Popular de Girona) y La Escuela de Psicoanálisis de Girona denunciamos sin paliativos las imaginarias virtudes atribuidas a las sustancias psicodélicas en el campo de la salud psíquica. Cualquier persona que padezca una adicción puede encontrar en las imaginarias recomendaciones de Claudio Naranjo la coartada ideal para continuar con su adicción a las drogas, lo que supondría un gran daño para él, en primer lugar por abortamiento del tratamiento que verdaderamente lo liberaría de cualquier adicción, y ...

COACHING: La impostura d’un discurs sense ètica

Algunes empreses espanyoles, enlluernades per la potència econòmica d’Estats Units, han assumit aquest producte cognitiu-conductual típicament nord-americà del coaching. El narcisisme dels caps d'empreses, en conjunció amb la crisi econòmica, ha donat pàbul als coach i explica que, en la desorientació d’uns i altres, alguns encara segueixin contractant els seus serveis.

 

La concepció que té de la veritat i la mentida Mª Jesús Álava no supera el mínim examen epistemològic. Aquesta madrilenya, que ha vist una oportunitat de fer negoci en el camp del coaching dirigint el projecte La felicitat productiva, desconeix, ...


L´université, la mère oubliée, selon le professeur de philosophie Norbert Bilbeny

Tout juste lancé l'année académique 2016-17, le professeur d´éthique à l'université de Barcelone (UB), Norbert Bilbeny, affirmait dans le journal La Vanguardia (19 septembre 2016), « Il faut parler de l'université : notre mère oubliée. »

 

Selon ce barcelonais de 62 ans, qui croit au Tao et aux Evangiles, l'université est « l'âme máter, elle nous a formé, nous a ouvert des horizons et nous a donné l'autorisation d'exercer notre profession. Mais ensuite nous ne pensons plus à elle.

Why do you say you are an original, dear Albert Serra?

Why do you say you are an original? You know very well the fountains from which you have drunk, French, Italian, Russian, Spanish sources, without going further, and I would like to think at least that you know some of them in an absolute way. The fact of considering yourself original has the inconvenience of ignoring the sin of vanity, ...