¿Què és la posmodernitat? ¿Quins són els trets característics de la època en la que vivim? ¿Qué és un artista postmodern? ¿Què diuen els crítics i historiadors d'art? ¿Pot dir quelcom la psicoanàlisi? ¿Quin és el paper de l'Altre familiar, cultural i sociopolític en l'artista postmodern? ¿Pot ésser un artista postmodern original?

Sigmund Freud va desvetllar el funcionament general de la psique humana i els processos inconscients en la creació artística, i gràcies a les aportacions de Jacques Lacan es poden abordar aquestes qüestions amb la formalitat i rigurositat adequades.

¿Què és la creació? ¿Què la fa possible? ¿Quins són els mecanismes del procés creatiu? ¿Quina relació hi ha entre la època en la que té lloc l'acte creatiu i el seu producte? ¿Quins elements de la posmodernitat donen llum a les obres creades pels seus artistes? ¿És possible abordar psicoanalíticament una obra artística sense tenir el seu artífex al nostre divan?...

Establir amb claredat què és la psicoanàlisi en intensió i la psicoanàlisi en extensió constitueix la única via per no incórrer en els deliris interpretatius en els que molts, en nom de la psicoanàlisi però desde una errònia concepció del discurs del psicoanalista i la ética del bé dir del síntoma, van caure.

Los templos dedicados a las musas Calíope, Clío, Erato, Euterpe, Melpómene, Polimnia, Talía, Terpsícore y Urania, diosas de la memoria y la inspiración, hijas de Zeus y compañeras de Apolo, dios de la música y patrón de las bellas artes, son el antecedente histórico de los museos que, como tales, se erigieron a partir del Renacimiento. ¿Cuáles son los principales museos? ¿Qué nos dicen la museología, la museografía y la museonomía respecto al sentido y función de los museos desde su creación hasta la actualidad? ¿Qué puede aportar el psicoanálisis?

La cultura morta podria ser entesa com un símptoma que no parla, que no interpel·la, que no enuncia res sobre els seus origens, aquell que l'ha produït, la època en que va ser conformat, els efectes sobre els receptors ni, en definitiva, quin és el sentit i funció per al seu artífex, per als seus conciutadans i per a les generacions posteriors. El discurs psicoanalític és l'únic discurs que possibilita que el símptoma parli i sigui escoltat, via regia per al coneixement dels seus origens i conformació. ¿És aplicable aquest principi clínic-teòric en la configuració dels museus i el tractament del que en ells s'exposa?