Contra Corrent, 5 de juliol de 2018. Diari de Girona. Amb Albert Soler

Entrevista ampliada

El 5 de juliol de 2018 es va publicar, al Diari de Girona, l'entrevista feta per l'Albert Soler a Jordi Fernàndez. A continuació, a més de la foto amb l'entrevista publicada, es pot llegir una ampliació revisada d'aquella entrevista.

Jordi Fernàndez Carmona és psicoanalista i president de l’Associació de Psicoanàlisi ULP-Gi (Universitat Lliure Popular de Girona). Al seu darrer llibre, Tot triatló. De 0:00 a finisher, articula, per primera vegada a nivell mundial, les ciències de l’esport amb la ciència de la subjectivitat, la psicoanàlisi.

 

El Estudiante de Les Àligues: Què és l’Associació de Psicoanàlisi ULP-Gi?

 

Jordi Fernàndez (J.F. en endavant): L’Associació de Psicoanàlisi ULP-Gi - Universitat Lliure Popular de Girona és una institució privada dedicada a la teràpia psicoanalítica, a la formació en psicoanàlisi i ciències humanes, i a l’assessorament.

 

El Obispo de las Moscas: Quan es va fundar?

 

J.F.: L’Associació de Psicoanàlisi ULP-Gi continua la tasca de formació en psicoanàlisi i ciències humanes realitzada per l’Escola de Psicoanàlisi Centre d’Estudis Freudians de Girona, des de fa més de 35 anys. L’Escola de Psicoanàlisi gironina va ser fundada i dirigida pel psicoanalista Dr. Josep Miquel Pueyo, conegut en l’àmbit de la cultura i de la salut psíquica pel magnífic llibre, únic a nivell mundial, La histèria. Del discurs de l’amo al discurs del psicoanalista, en el que vertebra els aspectes fonamentals de la història de la cultura i de les terapèutiques amb concepcions prefreudianes, imaginàries i deficients del què és l’ésser humà, amb els descobriments psicoanalítics, entre altres fonamentals aportacions, així com La Otra escena de la corrupción. Familia y sociedad en el destino personal, en el que didàcticament explica la conformació de la subjectivitat, la postmodernitat i les causes estructurals, subjectives, de la corrupció. També cal destacar les desenes d’articles que ha escrit, recollits a la web de la ULP-Gi, www.ulp-gi.com, i els cursos i seminaris que ha impartit durant les més de 3 dècades de la seva activitat professional. Ara, la nova generació de psicoanalistes de Girona, formats amb el Dr. Pueyo, tenim el deure ètic i epistemològic de continuar i desenvolupar el seu ensenyament fent servir els recursos existents en l’actualitat, tenint en compte, evidentment, les qüestions clíniques i culturals que la època en la que vivim ens planteja.

 

Girona Despierta: Què feu des de l’Associació de Psicoanàlisi ULP-Gi?

 

J.F.: Ens dediquem a la pràctica clínica. Però com ja va advertir Sigmund Freud, la psicoanàlisi no es limita al tractament de les patologies de causa psíquica que afecten al cos, el pensament i/o a les conductes. Ell va ser el primer en desenvolupar un treball anomenat psicoanàlisi en extensió. És a dir, els descobriments clínics psicoanalítics permeten llegir-analitzar no ideològicament tots els objectes de la cultura (política, filosofia, religió, etc.) i del mercat de consum (amb el capitalisme neoliberal tot és susceptible d’ésser un objecte de consum: objectes i idees, també les persones, tot i que destaquen els gadgets tecnològics).

 

Albert Soler: Els meus fills em mataran aviat?

 

J.F.: Esperem que no.

 

Albert Soler: Simbòlicament, home, que estem parlant de psicoanàlisi.

 

J.F.: L’assassinat del pare en la versió del complex d’Èdip és un desig del nen mascle que en la normalitat està reprimit en l’inconscient, donat que el pare és un obstacle per ser l’únic objecte del desig de la mare. Els problemes en l'actualitat, la postmodernitat, estan més del cantó de la deflació i forclusió de la funció pare, una funció que no és equiparable al pare biològic en tant que la pot portar a terme qualsevol. Una variant de la deflació de la funció del pare és la figura del pare-col·lega. És a dir, a la manca de l’operador estructural de la realitat psíquica, i per tant de la normalitat, el mateix inconscient que ens habita respon amb les patologies anomenades psicosis ordinàries, així com depressions, ansietats, síndromes de l’espectre autista, anorèxies, bulímies, addiccions, toxicomanies, i tota mena de problemes en l’àmbit educatiu, relacional, social, afectiu, sexual, etc., problemes que, tot i que no paren d’augmentar, i aquesta és la bona notícia, es poden tractar eficaçment gràcies al dispositiu clínic psicoanalític, un dispositiu aliè a l’engany, la suggestió i la impostura d’altres pràctiques clíniques i discursos d’autoajuda.

 

Albert Soler: O sigui que, amb el pare-col·lega, hem empitjorat?

 

J.F.: El pare-col·lega actual és només pitjor en alguns aspectes que el pare dictatorial, tot i que aquest també comporta conseqüències negatives pels fills.

 

Albert Soler: A qui asseuria al divan?

 

J.F.: A tothom qui, òbviament, ho desitgi i vulgui resoldre la causa dels seus malestars i patiment psíquic, i de no pocs fracassos també determinats per l’inconscient. Però m’atreviria a afirmar què hauria de ser obligatori per a totes aquelles persones amb alguna responsabilitat política, social, empresarial, educativa, etc....per evitar, entre d’altres problemàtiques, els estralls què han causat la corrupció (començant per la intel·lectual i universitària, què és la pitjor de les corrupcions, com encertadament afirmava el Dr. Pueyo seguint a Jacques Lacan i, evidentment, la corrupció política, la empresarial, etc.)  i els abusos de poder en totes les seves versions...

Però sense oblidar que tots els presumptament corruptes, també aquells que presumptament han abusat del poder, han d’ésser jutjats, i retre comptes davant la llei, i retornar el sostret al sempre sofrent poble, si es demostra la seva culpabilitat.

 

Albert Soler: I després?

 

J.F.: Als representants de la nova política, que en principi són Podem i Ciutadans, sense oblidar al PP i els socialistes. Perquè sense passar pel divan el seus projectes polítics seran contraris als principis ètics fonamentals. A més a més, sense la psicoanàlisi també seran fallides les propostes per a la regeneració democràtica i les mesures destinades a la depuració, l’eradicació i la prevenció de la corrupció. Sense psicoanàlisi tot serà una qüestió de quotes, no de cotes ètiques i de saber.

 

Albert Soler: Ara hi ha programes de TV que inclouen divan. Torna la psicoanàlisi?

 

J.F.: Mai havia marxat malgrat els discursos ideològics. Això, a Espanya. Si parléssim de França, no només es fan programes amb una referència anecdòtica a la psicoanàlisi, sinó que en programes que es parla de ciències humanes, de salut, de política, de pedagogia, d’història, de dret, etc., sempre hi ha algun psicoanalista.

 

Albert Soler: En lloc de al voltant del sexe, com deia Freud, ara tot gira al voltant del futbol?

 

J.F.: És una entre altres derivacions de la libido. Una de les qüestions que ocupa al psicoanalista és que en una època d’hipersexualització dels discursos socials, principalment el marketing i gran part de l’oferta televisiva, hi ha més trastorns que mai en l’àmbit afectiu-sexual, i no només em refereixo a la violència de gènere i a les parelles que no funcionen. Però la psicoanàlisi no és un discurs moralitzant.

 

Albert Soler: El problema dels jugadors espanyols al Mundial ha sigut psicològic?

 

J.F.: La suggestió que podria aportar el psicòleg no és suficient. Diria que hi ha hagut errors a varis nivells. Però això què he dit no va més enllà d’una opinió. El què caldria, com davant de qualsevol problemàtica, és fer un anàlisi en profunditat, per saber què ha passat i fer-ho millor en endavant, si fos el cas.

 

Albert Soler: És més fiable interpretar els somnis o que una gitana llegeixi les ratlles de la mà?

 

J.F.: Els somnis, des de Freud, són una via regia per conèixer el desig inconscient. Interpretar els somnis, o qualsevol altra formació de l’inconscient, seguint un codi pre-establert, és una cosa, i la interpretació psicoanalítica d’aquests, una altra. Interpretar els somnis amb unes claus interpretatives ja ho feien els egipcis fa milers d’anys. D’aquesta manera s’excloïa el subjecte que somiava i la seva història, no se l’escoltava, i el resultat era un deliri que no poques vegades va tenir conseqüències fatals. La psicoanàlisi pot interpretar els somnis, sempre que qui ha somiat estigui al divan en el marc d’un tractament psicoanalític.

 

Albert Soler: Què passa quan et despertes d’un somni i t’adones que tot era mentida? Per posar un exemple, molta gent somiava la independència de Catalunya.

 

J.F.: Els somnis són desitjos que voldríem que fossin realitat. En termes freudians es pot dir que l’independentisme és una il·lusió. Des de la psicoanàlisi es tractaria de dilucidar com s’ha conformat una determinada il·lusió, i quant hi ha de ferida narcisista, de la història dels pares i d’altres familiars en aquest desig. Això també és vàlid per a un grup de persones, com va demostrar Sigmund Freud a Psicologia de les masses i anàlisi del jo (1921). En relació amb l’independentisme de Catalunya vam donar una conferència que es pot llegir a www.ulp-gi.com/eventos-ulp-gi/proc%C3%A8s-pol%C3%ADtic-a-catalunya.

 

La Castanyera dels Àngels: L’independentisme és una il·lusió...és vostè, doncs, anti-indepentista?

 

J.F.: Vostè ha fet una interpretació ideològica d’un aforisme psicoanalític.

 

El Tarlà Proscrit: És el que pot pensar qualsevol que llegeixi la seva afirmació...

 

J.F.: Què això sigui com vostè diu és la conseqüència de la degradació generalitzada de la cultura. La culpa la tenen la Universitat, els intel·lectuals i gran part dels mitjans de comunicació en tant que exclouen el pensament crític i analític en les seves produccions, què no superen la fenomenologia i la ideologia, ja sigui d’un cantó o d’un altre. El que vol dir aquesta frase psicoanalítica és que tot el que produeix, pensa, fa, desitja i gaudeix un subjecte humà està determinat, sempre, per l’inconscient. És a dir, per una història (familiar, social, política, cultural) que aquell mateix subjecte desconeix però que l’ha marcat a foc, malgrat que el seu narcisisme no li ho permeti veure, com va demostrar el Dr. Sigmund Freud.

 

Haciendo Amigos: Aleshores, l’independentisme, com qualsevol altre objecte o idea que trobem a la cultura, és un constructe determinat per l’inconscient?

 

J.F.: Exacte. Observi que en Freud «no està a la parra». Això ha sigut així des dels orígens de la cultura. La filosofia pràctica, la religió, les psicoteràpies, els gurús, també el discurs capitalista neoliberal, són constructes-estratègies inconscients destinades a taponar la castració del subjecte i salvaguardar el narcisisme joic, pel desig de ser-com-déus (gaudi-Tot i sense demora), contrari al desig, què és el motor de la vida.

 

La Cancerbera de la Muralla: També cal tenir en compte que ningú, tampoc un territori, és ni pot ésser totalment independent.

 

J.F.: El psicoanalista no descuida la fenomenologia descriptiva, sociològica, econòmica, jurídica, etc. què vostè assenyala, però que és coneguda per tothom. La psicoanàlisi, per altra banda, descobreix i s’ocupa d’allò fonamental i estructural, que és la determinació inconscient d’allò que produeix, pensa, fa, desitja i gaudeix un subjecte. Aquí radica la potència ètica i epistemològica de la psicoanàlisi, una potència sense la qual les humanitats i les ciències de la salut estan condemnades al fracàs absolut. Aquest és un dels objectius que planteja i desenvolupa l’Associació de Psicoanàlisi ULP-Gi en els seus articles, publicats a www.ulp-gi.com i a diversos mitjans de comunicació, com a les revistes Gidona, recentment, o a Lathouses, que era una revista psicoanalítica subvencionada en part per la Diputació de Girona...

 

El Tarlà Proscrit: Ja no es publica la revista Lathouses?

 

J.F.: Vostè no desconeix que en aquest país cada vegada hi ha menys diners per la Cultura. La manca de recolzament institucional i econòmic ha fet desaparèixer moltes revistes amb un contingut que no es limitava al marketing i a la ideologia. No obstant, a més del treball clínic a la consulta amb els analitzants, nosaltres no hem deixat d’organitzar conferències, cursos, seminaris, ni d’escriure articles, publicats a www.ulp-gi.com, ni de treballar en llibres.

 

El Matarratas del Onyar: Què proposa la psicoanàlisi? Per què amb alguna il·lusió, algun engany, s’haurà de viure....

 

J.F.: Una de les funcions de la psicoanàlisi és punxar les il·lusions. Les il·lusions són maneres, determinades per l’Altre (inconscient) en el que habita el parlêtre, en paraules de Lacan, de viure el desig i el gaudi de cadascú. La qüestió es que si són il·lusions neuròtiques o perverses, perjudiquen a la pròpia persona i a les persones de l’entorn, i acostumen a ocasionar, així mateix, els problemes socials, jurídics, etc., amb els que cada dia esmorzem quan llegim els diaris. L’operació analítica permet, doncs, que un subjecte que s’havia donat una il·lusió determinada per la pulsió de mort i, per tant, contrària al desig, es desalieni dels significants amo que el tenien entrampat, condició sine qua non per poder-se donar altres semblants millors amb els que viure.

 

Albert Soler: Sort que tenen grups d’ajuda i assessorament a l’Associació de Psicoanàlisi...

 

J.F.: Aquests grups són un projecte pioner. Es tracta d’acostar la psicoanàlisi a gent que per manca d’informació o altres motius, no hi accedia o, pitjor encara, que s’enredava amb algunes de les propostes terapèutiques antitètiques i antiepistemològiques, i per tant perjudicials, que oferta el mercat de la cultura, com el Ioga, el Reiki, el Mindfullness i un llarguíssim i penós etcétera.

 

Albert Soler: En què consisteixen els grups d’ajuda i assessorament?

 

J.F.: En aquest programa s’han plantejat 6 temàtiques: Infància, adolescència, joventut i família; l’educació dels fills; depressions i angoixa; addiccions i compulsions; parella en crisi; i trastorns alimentaris. Això no vol dir que no es puguin abordar altres qüestions, en funció de la demanda. Molt resumidament: per a cada grup de 6-10 persones que es constitueixi es faran 2-5 sessions d’una hora aproximadament, en les que s’abordaran els temes plantejats en el programa. En aquestes sessions es donarà la paraula als assistents per a que expliquin les seves problemàtiques i el psicoanalista respondrà a les qüestions plantejades donant eines per a comprendre i així poder solucionar els problemes. En alguns casos caldrà, per la complexitat del problema, iniciar un tractament psicoanalític per a la seva dissolució.

 

Josafat el Jueu: On es poden inscriure els interessats?

 

J.F.: A la web, emplenant el formulari que trobaran a www.ulp-gi.com/tratamientos-1/grups-d-ajuda-i-assessorament/formulari-d-inscripci%C3%B3

 

Josafat el Jueu: I en què consisteix el tractament psicoanalític?

 

J.F.: Com he dit, la psicoanàlisi només té un mitjà d’investigació i tractament: la paraula. Però cal subratllar que en psicoanàlisi, a diferència d’altres pràctiques clíniques, del budisme zen i de moltes psicoteràpies, la paraula és aliena a la suggestió, l’adoctrinament, la impostura i l’engany. Això vol dir que a la regla fonamental de la lliure associació inventada per Sigmund Freud li ha de seguir l’escolta psicoanalítica i les interpretacions del mateix nom, sense les quals es cauria en els errors que determinen els fracassos terapèutics de totes les psicoteràpies, la psicofarmacologia i d’una psiquiatria que cada dia està més desorientada en la clínica i en el tractament.